La dualitat dels clostridis neix de la necessitat d’enfrontar-se a les pròpies incoherències, a les dues cares de la vida i de les persones. Aquí, s’hi conjuguen dos aspectes molt personals de l’autor. Per un costat, el fet de ser un immigrant, cosa que li permet observar les arrels des d’una sana distància i, a la vegada, des d’una necessitat emocional més intensa. Per un altre, Macip és científic, i aquesta visió clínica i objectiva de l’existència s’evidencia en el mateix títol. El resultat és una barreja única que ens presenta una veu que a la vegada és nova i madura.
Una reflexió sobre la identitat personal i cultural, i alhora una anàlisi sobre el fet mateix d’estar viu, amb un afany de portar la biologia a la poesia.
