Els professionals que eduquen ajudant a aprendre van cada dia a l'escola convençuts, de maneres i intensitats diverses, que les vides d'infants i adolescents amb les quals conviuran no seran iguals que la jornada s'acabi, el curs arribi a la seva fi, el temps d'escola termini. Els moments de desesperança no són moments de desesperació. Són tan sols moments en els quals predomina el negre. I la seva professió docent consisteix a no deixar de continuar esperant, activament, traspassant als seus alumnes la convicció que poden ser, poden aprendre, són imporants, podran trobar un lloc en el món en companyia d'uns altres. Això requereix, però, continuar pensant l'escola que volen, el professional que aspiren a ser en companyia d'altres professionals, les formes canviants de seduir perquè els deixebles aprenguin. Malgrat els poders econòmics i polítics, afirmen cada dia que el seu objectiu vital és garantir el dret a l'educació de tots els infants, el dret a esdevenir ciutadans que imaginen un món diferent.
