El llibre estudia l’Espluga de Cuberes, un antic conjunt d’habitatges i construccions situat dins d’una gran balma de la serra de Cuberes, al congost de Collegats. El lloc té un origen medieval i va estar habitat durant gairebé 1.000 anys, fins que va quedar abandonat a mitjan segle XX.
L’obra explica el conjunt des de diferents punts de vista:
• La geologia i el paisatge, per entendre com la muntanya i la balma van condicionar la vida dels seus habitants.
• La història i l’economia, explicant l’evolució de la comunitat que hi va viure.
• L’arquitectura, especialment la manera com les construccions aprofiten i s’integren en la roca.
• L’etnografia, amb aspectes de la vida quotidiana, els costums i les activitats tradicionals.
• El patrimoni, valorant la importància històrica, arquitectònica i cultural de l’indret.
• També compara l’Espluga de Cuberes amb altres exemples d’arquitectura troglodítica de la Mediterrània.
Un dels elements més destacats és l’església romànica de Santa Coloma, del segle XI, que podria haver estat relacionada amb un antic monestir benedictí femení. El conjunt també conserva habitatges, un forn de pa, un graner i altres estructures, tot integrat en la gran cavitat natural.
El llibre no és només una història de l’Espluga de Cuberes, sinó un estudi de com les persones han habitat, transformat i aprofitat un entorn natural excepcional. Alhora, posa en relleu la necessitat de conservar aquest patrimoni abans que es deteriori més.
