A Banderes blaves, Juanjo Lecumberri (Leku pels amics) recorre
la seva infantesa i joventut per construir un relat íntim sobre la
memòria i la pertinença, amb el Lleida com a teló de fons omnipresent.
A través de partits viscuts a la graderia del Camp
d’Esports, rituals heretats, vincles familiars i records fragmentaris,
el llibre mostra com un club de futbol pot convertir-se en un espai
compartit entre generacions des d’on mirar el pas del temps.
Però Banderes blaves és també el retrat d’una afició que resisteix;
d’una massa social que, en un dels moments més difícils de la
història del club, continua sostenint el Lleida malgrat les derrotes
a la gespa i als despatxos. La memòria col·lectiva d’un equip i
d’una ciutat.
Suposo que no triem la vida dels records: alguns marxen per sempre,
d’altres evolucionen barrejant-se amb els nous, uns quants es mantenen
fidels al que va passar i guanyen la batalla contra el temps.
