Per la majoria de la població espanyola nascuda durant el franquisme, la marca NETOL està íntimament associada a uns termòmetres, col·locats a l’exterior de molts establiments comercials, on apareixia impresa la figura d’un majordom galtut i grotesc. Una mascota que, en molt poc temps, va esdevenir icònica i va acabar formant part de la cultura visual del nostre país.
Com fou possible que aquest personatge publicitari, nascut als anys 20 de la mà d’un il·lustrador anònim, quedés fixat en l’imaginari popular d’una forma tan incisiva? Quina va ser la gènesi i l’evolució d’aquesta figura que, en pocs anys, va passar de ser un senyor de Barcelona a convertir-se en un assenyat majordom? Per què “el bugui bugui que conoce todo el mundo y hasta lo bailan allà en Marte y en el Sol fue descubierto por una ama de casa sacando brillo a los metal·les con Netol”? En quin moment es va alliberar de la seva presó estètica, i es va posar a ballar el hula-hoop? Per què el personatge publicitari es va anar empetitint progressivament fins a desaparèixer del tot? Quina petjada ha deixat la marca en el llenguatge popular i en la memòria gràfica de molts espanyols?
