Abel Deulofeu, el mostre.... Presoner d'un cos monstruós, tancat en un món que es redueixa un pis ancestral, l'Abel decideix escometre la tasca més difícil: escriure les seves memòries. Només ha de salvar un obstacle: no té memòria. L'envestida inesperada de la realitat exterior, de l'altre món, encetarà el seguit de col.lisions entre ambdós mons. i, els records, recuperats amb mitjans estrafolarisd, esdevindran al seu torn altres mons, que inevitablement xocaran amb el seu proi univers hermètic.I quans mons diferents s'enfronten.... es poden produir extincions! Per a copsar els jocs entre fantasia i realitat, hem de seguir irremeiablement la llarga lletania delJo Abel Deulofeu, aquest Jo monstruós queno es cansa mai de compondre unes frases interminablement que es perden en la infinitud i en les que lalectura pot esfarriar-se, fins a arribar, en acabat, al final de tots els finals.
"...quin sentit té escriure les meves memòries quan s'acosta la fi del món, em pregunto, i en definitiva, ja posats, quin sentit té tot plegat"
