El dit aixecat que apareix a la portada significa, en llenguatge parlamentari, un vot afirmatiu. És un gest que també implica la voluntat de demanar la paraula i de participar. Jaume Bosch alça el dit índex altra vegada en aquest assaig, que no és un llibre de memòries, sinó una reflexió personal farcida de memòria, sobre què és i com es pot fer política. L’autor proposa una política en positiu, amb uns valors que han definit la seva trajectòria i amb els que fa visibles els neguits i les esperances d’un sector de l’esquerra catalana.
