En tombar la trentena, la gent acostuma a tenir fills. O una hipoteca. O ambdues coses. Però Marta Terrasa va deixar una feina estable i un pis a Sagrada Família per marxar al continent australià; no només per complir la promesa que s'havia fet a ella mateixa, sinó per retrobar-se amb en Tim, un jove neozelandès a qui havia conegut temps enrere en un viatge de surf. Aquesta és la crònica íntima de gairebé dos anys recorrent Austràlia, de vegades amb una guia de viatges a la mà, i d'altres, de la mà de qui habita al marge, i als marges, dels mapes. El relat en primera persona es barreja amb històries reals sobre caçaires de cocodrils, surfistes psicòtics, supervivents d'atacs de tauró, contalles aborígens i trobades amb animalons, molts d'animalons. Històries que configuren la fisonomia d'una illa-continent jove, salvatge i diversa. Benvinguts a Austràlia, la terra de Down Under, el món a l'inrevés, on l'hivern transcorre el juliol. «Decidim tornar a la furgoneta i enfilar cap al nord. Trobem una platja amb onades petites, però és el millor que hem vist fins ara. En sortir de l'aigua, en Tim pressiona una sangonera còmodament instal·lada al seu peu. Va fins les celles de sang. Ell ni s'immuta. La immunitat aussie. Res no els impressiona ni els esfereeix. Ens vestim i fem un volt per la platja, i hi trobem una cria de tauró morta. Crec que necessito una copa.»
