Les centrals hidroelèctriques del Pirineu sota les bombes.
Quan sonava la sirena. Bombardeig de les centrals hidroelèctriques dels rius Flamisell, Noguera Pallaressa, Segre i Èssera entre els anys 1937 i 1938 és l'encertat títol escollit per parlar-nos d'un bienni en què la població civil visqué martiritzada per la penúria i les bombes, dirigides a objectius militars estratègics, com ara la paralització dels centres productors d'energia, però que acabaren afectant de manera important a la població que hi vivia a prop.
El treball ens situa a les primeres dècades del segle xx , amb la revolució tecnològica que representà la producció hidroelèctrica a gran escala i el seu transport a distància. Va ser llavors quan les valls del Pirineu van adquirir protagonisme, atraient un fluix inèdit d'inversions i de treballadors, amb un impacte indubtable en la transformació econòmica i social del Pallars.
A partir d'aquesta necessària i ben sistematitzada indroducció, el llibre aprofondeix en l'impacte de les hidroelèctriques en la societat pallaresa, la seva importància estratègica en temps de guerra i revolució, els objctius dels bombardeijos de la Legió Còndor i de l'Aviazone Legionaria italiana i el seu grau d'assoliment, com a qüestions principals.
Al llarg d'un fil discursiu molt ben travat, l'autor ens presenta- a partir de la utilització eficient de tota mena de fonts- una relació completa dels bombardeigs patits per aquestes instal·lacions durant la Guerra Civil i dels refugis que els ajuntaments i les mateixes instal·lacions van posar a l'abast dels treballadors i la població- a onze centrals i a l'estació de transformació de la Pobla-, en el marc de la col·lectivització de les empreses elèctriques esdevinguda els primers moments, tot il·lustrat amb profusió de fotografies, plànols i croquis, d'indubtable interès tant per als coneixedors com per als profans.
