HISTÒRIA D'UN PIANO

Premi Ramon Llull 2024
Una novel·la inoblidable sobre el poder de redempció de la música

Una novel·la inoblidable sobre el poder de redempció de la música.

El protagonista de la novel·la troba el piano de so vellutat que sempre havia volgut en una petita botiga del barri de Gràcia. En Janusz Borowski, un home misteriós nascut en un bosc a l’est de Polònia, l’adverteix que es tracta d’un piano molt especial que ha de cuidar. El piano de cua, amb el número de sèrie 31887, és un Grotrian-Steinweg construït a Brunsvic (Alemanya) l’any 1915. La descoberta d’un secret ocult al seu interior el portarà a iniciar un llarg viatge en un relat que recorre la història d’Europa del segle xx.

Història d’un piano és una novel·la captivadora sobre la força d’un instrument que esdevé una metàfora del poder de redempció a través de l’amor, de l’amistat, de la bellesa i, per descomptat, de la música.

«L’únic que volia era ser allà quan el seu fill arribés. Volia ser allà igual que hi havia estat totes les vegades que en Johannes havia tornat de Leipzig. Si abans no havia fallat mai, ara encara menys.

Asseguda al banc central de l’andana, pensava en com es llançaria a sobre d’ell, en com l’abraçaria amb totes les seves forces i en com, si no fos per la seva complexió robusta, seria capaç de trencar-lo en mil bocins».

«La construcció és ambiciosa i convincent. Hi desfila la història europea del segle xx». Carles Casajuana

«Una de les novel·les catalanes més importants que he llegit en molts anys. Cada pàgina està bellament escrita». Pere Gimferrer

«En Ramon Gener no ha fet un llibre de temporada, ha escrit una novel·la per sempre». Gerard Quintana

«Una història destinada a enamorar molts lectors. Un gran Premi Ramon Llull». Isona Passola

«La combinació de la peripècia personal dels protagonistes amb la història europea és molt destacable, així com el pacifisme que se’n desprèn». Núria Pradas

«Té força. Té màgia. Destaca per la construcció del relat i per la capacitat d’emocionar-nos. Un plantejament literari d’alt nivell». Carme Riera