Aquest és més que un llibre de memòries amb tafaneries poc
o molt interessants sobre polítics, periodistes, empresaris i
gent de la cultura. S’hi troben algunes valoracions, anècdotes
i descripcions que formen part de la petita història de Lleida
des de 1982 fins a 2020. És també, sense pretensions oficials,
una història del diari Segre, en què l’autor ha desenvolupat la
tasca com a periodista, amb les més altes responsabilitats i el
punt de vista que aquesta posició professional ofereix sobre
el conjunt de la societat lleidatana i de la catalana en general.
I és, sobretot, una reflexió seriosa i profunda sobre l’evolució
del periodisme durant els darrers quaranta anys, des de la
precarietat dels anys vuitanta passant per l’opulència dels
anys noranta i dos mil, fins a la decadència cada cop més
evident d’aquestes alçades del segle XXI. Una mirada crítica
sobre la influència d’Internet, i en especial de les xarxes socials,
en la manera de fer periodisme i sobre com la urgència
ha afectat el necessari rigor amb què cal tractar una notícia.
