«Els poemes del llibre De l’arbre, una llum, de Josefina Pasqual, transiten en aquest univers que porta l’“aire”, potser millor “l’alè”, de la veritat. Ens hi podem passejar amb els ulls de sorpresa de l’infant, amb aquella admiració tan neta amb què observa el món acabat d’estrenar, i amb els ulls de l’adult que se sent enlluernat pels paisatges que ella convoca amb la seva mirada, perquè la seva poesia no només és la del lloc que la situa i la defineix, sinó també la del lloc que ens situa i ens defineix. I en aquest espai, els arbres adquireixen el protagonisme gairebé absolut: vehiculen la mirada, el pensament, l’amor i el dolor». (De l’epíleg de Rosa Font).
Josefina Pasqual i Fransoy
(Tremp, Pallars Jussà, 1966) D’ençà de 1996 és professora de llengua i cultura catalanes en un institut de secundària de Catalunya Nord. Viu a l’Alt Empordà, al peu de l’Albera, i manté els lligams familiars i amicals amb el Pallars, on també camina i escriu. Ha estat alumna de l’Aula d’Escriptura del Centre Cultural La Mercè de Girona i del Laboratori de Lletres de Barcelona. Li agrada treballar en col·laboració amb artistes de diferents disciplines (aquarel·la, joieria, imatge...) dels quals obté aprenentatge i vies de recerca. De l’arbre, una llum és el seu primer llibre de poesia publicat.
