Escrita el 1937, anticipa la segona guerra mundial i dibuixa un escenari 700 anys després de que hagin guanyat els nazis.
Precedent de 1984 i El conte de la serventa serveix d’inspiració per aquests autors en la projecció de com seria viure sota un règim totalitari.
«Hermann, penso destruir el vostre Imperi.»
Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el món està sota el control d’Alemanya i el Japó, dues potències feixistes. L’Alfred, un anglès, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pagès nazi analfabet. L’atzar farà que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una sèrie de converses clandestines que encendran l’espurna de la revolta contra el règim nazi.
Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood i alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme.
“La nit de l’esvàstica” es pot entendre com un text que fa parella amb 1984, explorant l’altra cara de la moneda del totalitarisme amb la mateixa profunditat, presciència i humanitat. Fins i tot, en alguns aspectes, La nit de l’esvàstica representa una fita artística i intel·lectual encara més important.
– Darragh McManus, The Guardian
