Djuna Barnes (Nova York, 1892-1982). Estudià art i destacà a l’escena cultural novaiorquesa en pu- blicar el recull d’articles The Brooklyn Daily Eagle. El 1921 es va traslladar a París per fer entrevistes als membres de la «generació perduda» de la qual va acabar formant part. Visqué vint anys a París, viatjant sovint a Londres i al nord d’Àfrica. Passà la joventut envoltada de les principals figures del món artístic i literari de l’època, mentre escrivia per a The New Yorker i Vanity Fair.
Publicà The Book of Repulsive Women (1915), Ladies Almanack (1928), Ryder (1928) el llibre de relats A Night Among the Horses (1929), reculls d’entrevistes, assaigs, diversos volums de poesia i l’obra teatral en vers The Antiphon (1958). Amb l’ajut de la seva amiga Peggy Guggenheim, el 1940 tornà a Greenwich Village, on visqué reclosa i entregada a la poesia fins a la seva mort el 1982. El bosc de la nit (1936) és una de les grans novel·les de la literatura del segle passat, admirada generació rere generació.
Sobre l’0bra:
El bosc de la nit narra les històries de la vida amorosa d’un grup d’expatriats nord-americans i europeus que oscil·len entre luxes i misèries al París, Viena i Nova York dels anys vint del segle passat. L’atraient Robin Vote fascina al seu pas i tres persones es disputen el seu amor: el fals baró vienès Felix Volkbein, la jove Nora Flood i la histriònica Jenny Petherbridge. El doctor Matthew O’Connor, pobre i amant de la bohèmia, serà el conseller sentimental d’en Felix i la Nora, per mirar de captivar la Robin, que s’esmuny en el mar de la nit.
El bosc de la nit és un llibre icònic, un clàssic modernista i una de les primeres novel·les que va retratar explícitament l’homosexualitat. Ha gaudit d’un èxit durador gràcies als seus grans dons i excentricitats, amb una prosa que llisca fent un retrat genuí i poètic de les passions humanes.
«El bosc de la nit és el seu propi món de creació, exòtic i estrany, i llegir-lo és com beure vi mentre una perla es dissol a poc a poc dins de la copa. N’has begut més del que comptaves, i anirà fent feina. D’ara endavant, una part de tu estarà emperlada.»
Jeanette Winterson
