Antònia Carré-Pons, escriptora, medievalista i filla de carnissers, fa una selecció personal dels contes de Jesús Moncada i comença la seva carrera d'editora homenatjant el seu llibre més exitós: "Com s'esbrava la mala llet" .Per això els protagonistes d'aquests contes són vells. Però no ens deixem enganyar per les aparences, aquest no és un llibre sobre la vellesa, és una sàtira política de la més fina.
"Sigui com vulgui, aquí, senyor secretari, l'única eternitat creïble i a l'abast és la vida quotidiana."
Vet aquí un llibre ple de vells i ple de vida. L'Atanasi, un tramviaire que no es vol jubilar; el vell Silveri, burxat per l'avarícia a causa del pantà; la devota de la Carola Mata i la múrria de la tia Penèlope, que fa seixanta anys que no es parlen; el Iaio Pòlit, mort d'una patacada de pronòstic; l'Anníbal aquell que es veu que va fer pujar els elefants fins a Mequinensa...
Jesús Montcada ha estudiat el seu poble, els seus carrers, les seves mines, els seus llaüts, la seva gent, i els ha construït un univers literari molt humà. Ho aconsegueix amb les descripcions: intenses, sàvies, satíriques, tendres, crítiques i sornegueres. Però sobretot, ho aconsegueix amb la llengua, la llengua popular que és una explosió contínua de joia.
