Aquest assaig examina com, des de 1967 fins a 1986, l’Editorial Bruguera va impulsar la massiva difusió del còmic francobelga—amb títols com Tintín, Astèrix, Lucky Luke, Els Barrufets, Espirú, i altres figures de culte com Blueberry, Comanche, Bob Morane o Michel Tanguy—a l’Espanya del tardofranquisme, sota fortes restriccions de censura i tensions entre modernitzadors i sectors conservadors.
L’autor situa aquesta difusió en el context sociopolític del franquisme i mostra com aquests personatges van explorar valors democràtics que contrastaven amb el nacionalcatolicisme espanyol. A més, destaca el paper dels estudiosos que van contribuir a dignificar el còmic com a mitjà, com Terenci Moix, Antonio Martín, Antonio Lara o Luis Gasca.
