La vida entre quatre parets fa córrer lent el rellotge. Lent. Molt lent. I la vida a l’inici d’una desconeguda pandèmia mundial s’atura de cop un 17 de març en rebre una telefonada que diu “considerada infectada de covid-19”. Un enfilall de textos, fins a 31 per tancar un cicle d’un mes, comencen a brollar de manera diària per compartir des de l’aïllament forçat sentiments, cabòries, records, emocions…
Confi(n)ada és un crit d’esperança en un moment difícil ple de temors i dubtes i una cerca de companyia en un període de màxima solitud. És una barreja de confinament i confiança que s’aglutina en aquest títol que juga amb les paraules, com hi juguen tots els textos que formen part d’aquesta obra. Cada dia un títol suggeridor que és eix del contingut que s’hi explica, que dona pistes del viatge interior i exterior que l’autora fa entre les línies que configuren tots els relats, amb la tipografia com a eina per precisar, per matisar, per llegir.
