«En aquest llibre descric una Lleida, la Lleida que vaig conèixer, des de la distància de no viure-hi de manera permanent des de l’any 1974. Aquest Quan érem lleidatans pot ser entès per molts que, per la raó que sigui, un dia vàrem marxar de la ciutat i per molts que, tot vivint-hi, poden compartir amb mi emocions, records i vivències. El llibre ressegueix el meu fil personal i familiar per tal d'explicar —i alhora explicar-me— qui sóc, com sóc i per què sóc així. Un jo necessàriament inscrit en el nosaltres d'una ciutat especialment especial. I narrar com tots plegats vam anar sortint de la foscor d'una postguerra que va ser molt dura i llarga, com vam anar sortint de l'espessa boira.» — Antoni Gelonch (Lleida, 1956)
