I si abans de volar necessitessis tornar a tocar de peus a terra?

Aquest va ser el meu punt de partida. Enmig del caos, de l’estrès, de les pèrdues i del cansament acumulat, vaig descobrir que no em faltaven ales… em faltaven arrels.
Aquest llibre explica el viatge real d’algú que ho tenia “tot sota control” fins que el cos i la vida van dir prou. És la història d’aprendre a parar, a escoltar, a acceptar i a reconstruir-se des de dins.

Sense filtres. Sense heroïnes perfectes. Sense receptes màgiques.

Aquí hi trobaràs eines pràctiques, aprenentatges nascuts del dolor i de la vida quotidiana, del gel, de la respiració, de l’esport, de la teràpia i de la pròpia vulnerabilitat.

Descobriràs que la resiliència no és aguantar, sinó comprendre; que la disciplina no és un càstig, sinó llibertat; i que la veritable fortalesa comença quan decideixes tornar a tu.

Arrels abans que ales és un llibre per a qui està cansat/da de córrer sense rumb.
Per a qui sent que alguna cosa ha de canviar.
Per a qui vol viure amb més calma, més sentit i més veritat.

Si busques claredat, si necessites equilibri, si vols recuperar la teva energia i la teva direcció… aquest llibre és per a tu.

Perquè només quan les teves arrels són fortes, les teves ales saben cap on volar.

Sílvia Senyé és nascuda a Talarn, al Pallars Jussà. Va estudiar Relacions Laborals a la Universitat de Lleida, i té el títol Superior d’Asssegurances del Col.legi d’Assegurances de Lleida. Al 2006 li van diagnosticar una artritis reumatoide en un grau sever. A causa de l’agressivitat de la malaltia, la van haver d’operar dels peus als pocs mesos. Al 2010 li van donar una minusvalidesa del 33%. Aleshores, la Sílvia va voler superar l’obstacle que suposa l’artritis i, a la vegada, aprendre a conviure amb ella. El primer repte va ser tornar a treballar i després van començar els reptes esportius. Al 2011 va fer la seva primera cursa de 7 km i des de llavors ja porta 35 curses. El darrer any ha fet 4 curses de 54 km i l’última de 85 km. En totes ha creuat la línia de meta en el temps que es demana. Tot això ho ha aconseguit amb força de voluntat i treballant la confiança perquè: Sóc una gran apassionada de la muntanya i la natura. I aquesta passió m’ajuda a superar-me.