La infermeria a l’Estat Espanyol en el moment de la Guerra Civil estava poc desenvolupada perquè les monges, majoritàriament, se n’ocupaven de l’assistència dels malalts hospitalitzats. La guerra va provocar una gran quantitat de ferits que va obligar els dos bàndols a fer formació per capacitar a moltes noies per poder atendre els ferits. Al bàndol republicà van venir infermeres estrangeres que van aportar un concepte nou de l’atenció als malalts des d’un punt de vista integral i basat en les necessitats dels malalts-ferits.