PARAULES DE PRESIDENT. SINOPSI:

Des de quan es parla d’independentisme a Catalunya? Ja se’n parlava des dels orígens del catalanisme al segle XIX? Paraules de president estudia si els presidents de Catalunya entre 1914 i 1933 defensaven la secessió i quin era el model d’organització territorial que proposaven per a l’encaix de Catalunya i Espanya. S’hi analitzen els discursos d’investidura d’Enric Prat de la Riba, de Josep Puig i Cadafalch i de Francesc Macià: el context històric, l’audiència i l’auditori, la imatge que projectaven i, en definitiva, la seva personalitat, com també el seu ideal de nació i quin discurs nacional utilitzaven per cohesionar els catalans. Així mateix, s’hi aborda la seva proposta de model d’Estat, des de la regionalització fins a l’autonomia regional, passant per la descentralització administrativa, el federalisme, l’imperialisme o d’altres models d’Estat compost. L’anàlisi dels discursos dels presidents ens acosta al seu pensament i a la seva obra política. Prat de la Riba va ser un jove-vell, un ideòleg que va amalgamar els diversos corrents catalanistes i que va dur a terme un projecte polític tangible. Puig i Cadafalch va ser un arquitecte pragmàtic que va aplicar els ideals de Prat per nacionalitzar el Principat. I Macià va ser un vell-jove, un idealista impertèrrit que pretengué reforçar l’escàs poder de l’autogovern de la Generalitat. Cap dels tres no va ser un gran orador, segons els cànons de l’època, però amb les seves paraules van transformar la Catalunya del seu temps.

NACIÓ I ESTAT. SINOPSI:

Catalunya és una nació que mereix un Estat? Espanya és una nació o un Estat plurinacional? El model d’organització territorial ha estat la principal pugna política entre Catalunya i Espanya en els darrers tres-cents anys. Uns han volgut integrar les diverses nacionalitats dins l’Estat (federalisme simètric o asimètric); d’altres les han volgut assimilar (centralisme o unitarisme); i uns altres han defensat la seva singularitat, buscant un menor o major grau de descentralització (regionalisme, autonomisme, confederalisme o independentisme). L’intent d’encaix ha estat ple d’estira-i-arronses, d’avanços i de retrocessos, de cicles centrípets i de centrífugs. Per entendre quin model tenim avui, ens hem de remuntar als seus orígens —al segle XVIII— i a la seva consolidació —al llarg del segle XIX i l’inici del segle XX. Tanmateix, no serà una tasca senzilla estudiar la nació i l’Estat en la història, perquè són termes vius i en constant canvi. Tota nació és una vivència d’identitat, tant particular com col·lectiva; es pot construir en positiu o a contrario. I un Estat és una consecució pragmàtica d’aquestes vivències. En teoria, és un sistema de governança de les persones que viuen en un territori concret. Però, com que les percepcions d’aquests individus són subjectives, a la pràctica els Estats mai no reflecteixen amb exactitud quina és la realitat nacional d’un territori. En aquest treball ens proposem conèixer què és nació i quines diferències hi ha entre els diferents nacionalismes per tal de sintetitzar els diferents models d’Estat aplicats al cas català i espanyol.

SOBRE L'AUTOR:

Josep Vicenç Mestre Nogué (Òdena, 1990) és el director fundador d’ECO, empresa dedicada a l’estratègia, la comunicació i l’oratòria per a institucions públiques, empreses privades i partits polítics. Professor associat a la UPF, ha impartit docència en oratòria i debat a graus i màsters de diverses universitats (UB, URL-Blanquerna, UOC, Tecnocampus Mataró, UdL, UIC, CEI i FUB-Manresa). Cal destacar el seu pas per tres conselleries del Govern de la Generalitat (cap de gabinet a Economia i Hisenda, cap de relacions institucionals a Empresa i Coneixement i assessor en comunicació a la Vicepresidència) i pel Parlament de Catalunya (a la Vicepresidència primera i a Presidència). És doctor en història per la UPF i premi a la millor tesi doctoral en català. També és graduat en Humanitats i en Ciències Polítiques i té el màster en Història del Món a la mateixa UPF.